■ compensar

Etimologia: del ll. compensare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Neutralitzar l’efecte d’una cosa amb una altra que produeix un efecte en sentit contrari, satisfer o extingir per compensació. Els abonaments compensen els càrrecs. Un gran goig el compensarà dels fatics que ha passat.
    2. pronominal Dues forces que es compensen.
  2. transitiu nàutica Reduir en part o del tot la desviació magnètica d’una agulla nàutica.