■ compacte | compacta

Etimologia: de compactus, -a, -um, íd., participi de compingĕre ‘fer ajuntant’, der. de pangĕre ‘fixar, clavar’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Que presenta una massa molt unida. Una matèria molt compacta.
  2. adjectiu Dit d’un agregat els elements constituents del qual resten molt poc o no gens separats els uns dels altres. Un eixam compacte.
  3. adjectiu figuradament Que no es divideix. Un partit compacte.
  4. adjectiu agricultura Dit d’un sòl o d’un terròs molt poc o no gens porós.
  5. masculí biblioteconomia Sistema d’armaris mòbils de biblioteca o d’arxiu que rutllen sobre raïls i resten tancats, però permeten la segregació per tal de poder agafar els llibres.
  6. adjectiu petrografia Dit d’una roca cristal·lina els elements de la qual no es poden apreciar a ull nu, i també d’aquella roca que consta exclusivament d’un sol element mineralògic, el qual es presenta aparentment com a amorf.
  7. masculí topologia En un espai topològic E, part de E que, dotada de la topologia de E, és també un espai compacte.