commoure

Accessory
Partició sil·làbica: com_mou_re
Etimologia: del ll. commovēre, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb transitiu
  1. Treure sobtosament d’un estat de repòs, de calma, sotragar. El terratrèmol va commoure la ciutat.
  2. Desvetllar una emoció. Uns mots que commouen.
  3. Excitar un viu sentiment de compassió, de tendresa, d’admiració, etc. Els seus plors ens van commoure. Gairebé res no el commou.