■ comensal

Etimologia: del b. ll. commensalis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení Cadascun dels qui mengen plegats a taula.
  2. adjectiu i masculí biologia i ecologia
    1. Dit de l’espècie que viu en comensalisme amb una altra.
    2. Dit d’aquesta mena d’associació.
  3. masculí història eclesiàstica
    1. En els antics monestirs i canòniques, beneficiat o prebendat amb dret de participació a la taula i a fer refeccions monàstiques.
    2. En algunes catedrals i col·legiates, beneficiat de categoria especial immediatament inferior a la dels canonges.
    3. obsolet Clergue agregat al servei permanent d’un prelat, familiar.