■ començar

Etimologia: del ll. vg. *comĭnĭtĭāre, íd., der. de initiare ‘iniciar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu Fer la primera part o el començament (d’una cosa). Començar una paret. Començar una poesia.
  2. transitiu Ésser al començament (d’una cosa), emprendre-la, encetar-la. Començar l’any, el mes, la temporada, el dia. Vaig començar la novel·la ahir. A l’hora de dinar hem començat una ampolla de vi.
  3. començar per (alguna cosa) Fer-la en primer lloc. Comença per pentinar-la.
  4. transitiu Constituir la primera part o el començament (d’una cosa). El subjecte que comença la frase. El carrer que comença el poble.
  5. intransitiu
    1. Entrar, una cosa, en la seva primera part o començament, tenir o prendre començament. Comença la classe. Les vacances comencen demà.
    2. començar a (o de) (fer alguna cosa) Fer el primer acte o la primera part d’aquesta acció. Començar a passar. Començava d’anar bé. Començar a ploure, a tronar, a nevar.