■ combat

Etimologia: de combatre 1a font: 1490, Tirant
    masculí
    1. Acció de batre’s l’un contra l’altre dos adversaris.
    2. combat a ultrança (o a tota ultrança) Combat a mort.
    3. combat singular Combat entre dos, duel.
    4. posar (o deixar) fora de combat Matar, desarmar o ferir l’adversari, l’enemic, de manera que resti incapaç de continuar combatent.
  2. esports
    1. En la boxa i altres esports de lluita, enfrontament entre dos esportistes, seguint les tècniques i les normes reglamentàries de l’esport, per determinar-ne el vencedor.
    2. deixar fora de combat En la boxa, vèncer el contrari per fora de combat.
    3. fora de combat [sigla KO] En la boxa, situació que es produeix quan un boxador que ha caigut per l’efecte d’un cop reglamentari no s’aixeca abans que l’àrbitre acabi el compte de 10 segons, la qual comporta la victòria del contrari.
    4. fora de combat tècnic [sigla KOT] En la boxa, inferioritat.
  3. figuradament Lluita, oposició. La vida és un combat. Combat d’idees.
  4. tàctica Acció de guerra que revesteix sovint un caràcter espontani, de transcendència tàctica, de modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o la conservació d’un objectiu.