■ cogombre

Etimologia: del ll. cŭcŭmis, -ĕris, íd. 1a font: 1252
    masculí
  1. agricultura i botànica
    1. Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies (Cucumis sativus), ajaguda, proveïda de circells, de flors grogues axil·lars i de fruits en pepònide.
    2. Fruit del cogombre.
    3. cogombre salvatge (o amarg) Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies (Ecballium elaterium), de flors unisexuals pentàmeres, grogues, i de baies oblongues, penjants, de superfície verdosa.
  2. cogombre de mar zoologia Holotúria.