■ coent

Partició sil·làbica: co_ent
Etimologia: de coure2 1a font: 1399, Metge
    adjectiu
    1. Que produeix una sensació anàloga a la d’una cremada, que cou. Tenir els ulls coents. Un dolor coent.
    2. figuradament Li feu una resposta molt coent.
  2. Excessivament picant. Un embotit coent.
  3. dialectal Bufat, presumptuós, cursi.