■ clausura

Partició sil·làbica: clau_su_ra
Etimologia: del ll. clausura ‘acció de tancar’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
  1. Acció de clausurar. Clausura d’un compte, d’un debat, d’un inventari, d’una discussió. Ordre de clausura.
  2. Lloc tancat o de retir, especialment en els convents on és prohibida l’entrada a tota persona que hi és estranya. Monges de clausura. Respectar, rompre, violar, la clausura.
  3. figuradament i per extensió Separació del món. Això per a ell serà una clausura.
  4. religió Institució eclesiàstica que estableix limitacions a l’entrada i la sortida de les cases religioses.