■ claudàtor

Partició sil·làbica: clau_dà_tor
Etimologia: d’una forma ll. analògica moderna claudator, -ōris ‘el qui tanca’, der. del ll. claudĕre ‘tancar’
masculí tipografia Cadascun dels signes ([ ]) usats per a incloure-hi interpolacions d’un text, paraules, frases, operacions matemàtiques, etc., que ja són incloses entre parèntesis.