■ claror

Homòfon: claró
Etimologia: de clar 1a font: c. 1450
    femení
  1. Efecte de la llum que fa visibles els objectes. Un llum que fa poca claror. La claror d’un incendi. Amb tan mala claror no es veu bé el retaule. La claror del sol, de la lluna, etc.
  2. a la claror de locució prepositiva Amb l’ajuda o servint-se de la claror produïda per un astre, per un objecte, pel foc, etc. Dibuixar a la claror d’una espelma. Miràvem el jardí a la claror de la lluna.