■ clam

Homòfon: clamp
Etimologia: de clamar 1a font: 1270
    masculí
  1. Expressió de malcontentament, de ressentiment.
    1. Reclamació, queixa.
    2. especialment història del dret Demanda, denúncia, querella o reclamació judicial en general.
    3. història del dret Escrit dirigit a l’autoritat o a un funcionari per a reclamar la reparació d’un greuge.
  3. Crit, especialment fort i continuat; clamor1. El clam de la multitud.