■ circumscriure

Partició sil·làbica: cir_cums_criu_re
Etimologia: del ll. circumscrībĕre ‘encerclar, restringir’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
    1. transitiu Reduir a certs límits o termes (alguna cosa). Els juraments circumscriuen el poder dels governants.
    2. pronominal Circumscriure’s al reglament.
  2. transitiu matemàtiques i geometria Traçar una figura que n’envolti una altra amb la qual tingui el major nombre de punts comuns possible.