■ circuit

Partició sil·làbica: cir_cuit
Etimologia: del ll. circuĭtus, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
    1. Espai a recórrer per a fer el volt d’una cosa. El circuit d’una ciutat.
    2. esports Trajecte dins els límits del qual hom disputa una cursa esportiva (d’automobilisme, d’atletisme, de ciclisme, d’equitació, etc.).
    3. circuit d’espera aeronàutica Trajectòria que efectua una aeronau a una altura constant damunt un aeroport en espera de tenir una pista lliure per a aterrar.
  2. Terreny comprès dins un perímetre qualsevol.
  3. electrònica
    1. circuit integrat Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment, formant un determinat circuit miniaturitzat capaç de desenvolupar les mateixes funcions que un circuit electrònic convencional.
    2. circuit lògic Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.
  4. informàtica
    1. En la transmissió de dades, mitjà de transmissió entre dues estacions terminals que pot operar en els dos sentits.
    2. circuit dúplex Circuit que permet la transmissió en els dos sentits simultàniament.
    3. circuit semidúplex Circuit dúplex que es veu constret a operar com un de símplex per causa d’alguna característica de l’estació terminal.
    4. circuit símplex Circuit que permet la transmissió només en un sentit.
  5. matemàtiques Corba tancada.
  6. tàctica Setge.
  7. circuit de comandament tecnologia Conjunt de dispositius electrònics, hidràulics o pneumàtics que en un sistema automatitzat són encarregats d’activar els elements de sortida que acompleixen el procés.
  8. circuit tancat televisió Sistema de transmissió d’imatges de televisió en el qual la càmera de presa de vistes és connectada al receptor mitjançant un cable coaxial.