■ cinquè
| | cinquena

Etimologia: de cinc 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 5è 5a] Que, en una sèrie, en té quatre davant seu, el que fa cinc. És el cinquè fill. La cinquena de la llista.
  2. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en cinc parts iguals. Les dues cinquenes parts li pertoquen.
  3. masculí Un cinquè, 1/5. Tres cinquens, 3/5.
  4. femení metrologia Antiga mesura de capacitat per a l’oli, dividida en cinc quartans, pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona.
  5. femení numismàtica Moneda d’or de 25 pessetes (cinc duros) batuda a nom d’Alfons XII.