■ certesa

Etimologia: de cert1 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de cert.
  2. filosofia
    1. Estat d’esperit d’aquell qui dona l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se.
    2. certesa moral Certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fora raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o condicionats per certes disposicions morals.