■ centralització

Partició sil·làbica: cen_tra_lit_za_ci_ó
Etimologia: de centralitzar
    femení
    1. Acció de centralitzar;
    2. l’efecte.
  2. dret administratiu Estructuració de l’administració pública de manera que totes o la major part de les funcions són atribuïdes a una organització unitària, anomenada sovint administració central, amb una restricció correlativa de les funcions atribuïdes a d’altres organitzacions.