■ cendra

Etimologia: del ll. cĭnis, cĭnĕris, íd. 1a font: s. XIII
    femení
    1. Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
    2. cendra bugadera Cendra que servia per a la bugada.
    3. cendra viva Cendra calenta barrejada amb petites brases, caliu.
    4. fer cendres figuradament Destruir alguna cosa.
    5. replegar la cendra i escampar la farina figuradament Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen.
    6. restar a covar la cendra figuradament Romandre en un indret quan tots els altres se n’han anat.
    7. tenir entre cendres figuradament Tenir amagat.
    1. Residu de la combustió del cos humà.
    2. per extensió Restes mortals. Venerar les cendres dels morts.
  3. fitopatologia Cendrada.
  4. pintura En drogueria, denominació que hom aplicava a diversos pigments emprats en pintura.
  5. cendra volcànica petrografia Producte volcànic constituït per fragments extremament fins i no consolidats.