■ celeste

Compareu: l’acc. 1 amb celestial 1
Etimologia: del ll. caelestis, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al cel, especialment al cel 1 i 2. Els cossos celestes. Volta celeste. Blau celeste.
  2. música
    1. Dit del pedal esquerre del piano que actua sobre els apagadors i suavitza els sons.
    2. Dit del registre de l’orgue que produeix en l’oient una impressió de misteri i de suavitat.
  3. el celeste Imperi L’imperi de la Xina.