cavalcar

Accessory
Etimologia: del ll. vg. caballicare, íd. 1a font: 1054
Body
    verb
  1. intransitiu Ésser portat sobre l’esquena d’un animal que hom dirigeix. Cavalcar en un cavall blanc. Cavalcar en sella, en bast, en albarda.
  2. transitiu Anar sobre l’esquena d’un animal. Ell cavalca cavall, però el company cavalca egua.
  3. transitiu Cobrir, el cavall o un altre animal, la femella.
  4. transitiu per extensió De dues peces o de dues parts d’una peça envoltant que han de cloure o casar, una part d’una d’elles sobreposar-se a l’altra.