■ cascar

Etimologia: probablement ll. vg. *quassicare, der. del ll. quassare ‘sacsejar, masegar’, der. freqüentatiu del ll. quatĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Masegar, copejar fins a produir contusió, macar. Aquest feix tan gros cascarà el ruc.
    2. per analogia Fruita cascada.
  2. pronominal Sofrir cascadura 2.
  3. tenir la veu cascada figuradament Tenir la veu trencada.