■ casament

Etimologia: v. casar 1a font: s. XV
    masculí
    1. Acció de casar-se;
    2. l’efecte.
    3. Cerimònia de contreure matrimoni.
    4. casament a casa dret civil Conveni o pacte pel qual el cònjuge que restarà vidu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal i amb la facultat de transmetre’l al nou cònjuge.
    5. casament de cap d’any folklore En algunes contrades catalanes, festa tradicional de celebració del cap d’any que consistia a aparellar a la sort els fadrins i els vidus del poble amb les fadrines i les vídues.
    6. desfer un casament Fer que no arribi a celebrar-se un casament que era concertat.
    7. fer un casament Proposar-lo a les parts i fer que hi convinguin.
    1. figuradament Reunió, unió, coincidència de dues coses.
    2. agricultura Reunió d’una mata d’arròs i la brossa d’una gramínia perjudicial per a la creixença de l’arròs en una mateixa tija.
    3. arts gràfiques Operació que consisteix a col·locar les pàgines de composició de manera que, en plegar el full imprès, les pàgines restin ordenades.
    4. indústria tèxtil En filatura i tissatge, unió de dos fils de finalitat diferent.
  3. figuradament Punt de contacte de dos cimals.