■ carruatge

Partició sil·làbica: car_ru_at_ge
Etimologia: del fr. ant. charriage ‘objectes carrejats’, a través del cat. ant. carriatge, amb influx de carro 1a font: 1429
    masculí transports
  1. Nom genèric dels vehicles de tracció animal.
  2. antigament Conjunt de carros, d’atzembles, etc., per al transport de queviures, de bagatges, de municions, etc.