■ carrall

Etimologia: d’origen incert, potser d’origen onomatopeic (v. carraca2) 1a font: 1864, DLab.
    masculí
  1. Escòria.
  2. Substància que l’aigua diposita a les canonades, els atuells, etc., tosca, turo.
  3. Substància calcària que s’adhereix a l’esmalt de les dents.
  4. Substància carbonosa que es forma a les parets interiors de les pipes.