■ carena

Etimologia: del ll. carīna ‘quilla’, probablement a través d’un ll. vg. carēna (apareix la ē en totes les llengües romàniques), influït per l’osc 1a font: s. XIII
    femení
  1. marina, marítim
    1. Part submergida del buc d’un vaixell.
    2. Reparació del buc d’una embarcació, especialment repassada dels coments, calafatant-los.
    3. caure de carena Tombar de quilla.
    4. centre de carena Centre de gravetat de la part submergida d’un vaixell.
    5. donar carena Carenar.
  2. agricultura Llom de terra entre solc i solc.
  3. botànica carina 2 1.
  4. construcció Biga situada al llarg de l’aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent.
  5. geomorfologia En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants.