■ carícia

Partició sil·làbica: ca_rí_ci_a
Etimologia: de l’it. meridional carizza o carizia (it. carezza), íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. Demostració d’afecte, d’amor, que es fa tocant suaument amb la mà. Fer carícies als fills.
  2. figuradament Tot contacte suau. La carícia de la brisa.