■ captiu | captiva

Partició sil·làbica: cap_tiu
Etimologia: del ll. captīvus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Caigut en poder d’algú que el priva de llibertat. El batalló sencer fou fet captiu.
    2. adjectiu figuradament Voluntat captiva.
    3. masculí i femení Persona captiva.
  2. globus captiu Globus que, retingut per un cable, no pot elevar-se més enllà d’una certa altura.