■ captar

Homòfon: captà
Compareu: acaptar, copsar 3
Etimologia: del ll. captare ‘cercar i trobar’, der. freqüentatiu del ll. capĕre, captum ‘agafar’, a través d’una evolució cattare i d’una reconstrucció cap(i)tare, per influx de cap(i)talis, captale 1a font: s. XIV
    verb
  1. intransitiu
    1. Demanar almoina. Captar de porta en porta.
    2. Fer una capta 2.
  2. pronominal Obtenir, guanyar-se amb suavitat alguna cosa. Captar-se la benevolència, l’atenció, de l’auditori.
  3. transitiu Fer derivar, atreure’s, (alguna cosa) per tal de gaudir-la o fer-ne ús particular. Captar les aigües d’una deu. Captar l’energia solar.
  4. transitiu
    1. Rebre (un senyal emès per una estació transmissora). Em costa de captar emissores italianes.
    2. per extensió Rebre (un senyal òptic, acústic, etc.).