■ capçar

Etimologia: del ll. vg. capitiare, der. de caput, -ĭtis o de capitium ‘obertura superior de la túnica’ 1a font: c. 1390, Torcimany
    verb transitiu
  1. Fer o reforçar el cap o extrem (d’alguna cosa).
  2. Posar la virolleta (als cordons de les sabates, a la cotilla, etc.).
  3. Cosir a les vores de les robes, de les estores, etc., un travesser del mateix gènere per reforçar-les.
  4. Col·locar lloses o pedres grosses planes (damunt les parets divisòries d’horts, de patis, etc.).
  5. En un dels caps d’un cigarret, plegar el paper sobrant a fi que el tabac no caigui.
  6. Posar un botó de cuir a la punta (d’una espasa) perquè no punxi.
  7. ferreteria Treballar els caps de les barres de ferro per donar-los una forma determinada.