■ canviar

Partició sil·làbica: can_vi_ar
Etimologia: del ll. td. cambiare ‘baratar, descanviar’, d’origen cèlt 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Treure (alguna cosa) i posar-ne una altra al seu lloc. Ha canviat el quadre del rebedor per un mirall.
    1. transitiu Substituir una persona o una cosa per una altra de la mateixa categoria o la mateixa espècie. Van canviar la tovallola perquè era bruta. Van canviar el director de la fàbrica.
    2. intransitiu Canviar de metge. Canviar d’eines.
    3. canviar de lloc (una cosa) Traslladar-la.
    1. transitiu Transformar, fer esdevenir diferent. Un déu canvià Dafne en llorer. L’experiència l’ha canviat.
    2. intransitiu Sofrir una transformació, esdevenir una altra cosa. El temps ha canviat. Canviar de color. Aquest noi ha canviat molt.
    3. pronominal Les rialles es van canviar en ploralles.
  4. transitiu
    1. Donar a algú (alguna cosa) i rebre’n una altra cosa com a equivalent, bescanviar. Canviar un llapis per una ploma.
    2. figuradament Canviar mirades, paraules, compliments.