■ cantoner | cantonera

Etimologia: de cantó
  1. adjectiu Que fa cantó, que serveix per a formar cantó. Una casa cantonera. Una pedra cantonera.
  2. femení
    1. Objecte o peça que forma angle. La cantonera d’una post.
    2. Raconera.
    3. construcció Llistó en forma d’angle, motllurat o no, que hom col·loca a l’aresta de les parets que formen una cantonada per evitar l’esmicolament del guix.
    4. construcció Peça de forma angular, de ferro o d’acer perfilat en escaire, molt emprada en les construccions metàl·liques com a reforç, element d’unió, etc.
    5. construcció Cadascuna de les pedres tallades que, posades a la cantonada d’un edifici, la reforcen.
    6. arts gràfiques Peça de metall, de cuir, etc., que serveix per a reforçar el cantó d’una coberta de llibre.
    7. arts gràfiques Part d’una orla d’impremta que correspon a cadascun dels quatre cantons d’una pàgina o rectangle.