Es mostren 5 resultats

■ cantó

cantó

Homòfon: cantor
Etimologia: v. cantal1 1a font: 1272, CTort.
    masculí
    1. En un cos, indret on es troben dues cares laterals.
    2. En una figura poligonal, part pròxima al punt on es troben dos costats. A cadascun dels quatre cantons de la sala hi havia una porta.
    3. els quatre cantons jocs d’entreteniment Joc popular infantil en què quatre jugadors ocupen els quatre racons d’una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap.
    4. quatre cantons Cruïlla, encreuament de dos carrers, de dos camins, etc.
  2. Banda, costat. No saber cap a quin cantó girar-se. A quin cantó és això? Els dos cantons d’un portal.
  3. geografia administrativa
    1. Cadascuna de les unitats politicoadministratives federades de la Confederació Helvètica.
    2. Circumscripció administrativa de primer ordre de Luxemburg.
    3. Divisió administrativa de la República Francesa superior al municipi i inferior al districte.
  4. geomorfologia Ruptura del pendent que enllaça la plataforma amb el talús continental.
  5. heràldica
    1. Cadascun dels punts del camper situats als quatre angles.
    2. Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut.
    3. Cadascun dels quatre espais buits deixats sobre un escut per la creu o el sautor o per dues figures posades en creu o en sautor.

■ cantó

masculí En un cos, indret on es troben dues cares laterals En una figura poligonal, part pròxima al punt on es troben dos costats A cadascun dels quatre cantons de la sala hi havia una porta els quatre cantons jocs d’entreteniment Joc popular infantil en què quatre jugadors ocupen els quatre racons d’una superfície quadrada i van canviant ràpidament de cantó procurant que un altre jugador, situat al bell mig, no en pugui ocupar cap quatre cantons Cruïlla, encreuament de dos carrers, de dos camins, etc Banda, costat No saber cap a quin cantó girar-se A quin …
Informació complementària
Traducció

canto-

canto-

Forma prefixada del mot grec kanthós, que significa ‘cantó, glàndula lacrimal’. Ex.: cantotomia.

canto-

Forma prefixada del mot grec kanthós , que significa ‘cantó, glàndula lacrimal’ Ex cantotomia

bel canto*

bel canto*

masculí música Locució que designa l’estil de cant propi de l’òpera italiana

cantó-faixa

cantó-faixa

masculí heràldica Peça composta resultant de la unió d’un cantó destre i d’una faixa

faixa-cantó

faixa-cantó

femení heràldica Peça composta resultant de la unió de la faixa i del cantó sinistre