■ cansar

Etimologia: del ll. campsare ‘tombar (un cap); desviar-se’, del gr. kámpsai, aorist de kámptō ‘doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
    1. transitiu Un esforç, un treball, etc., exhaurir o reduir considerablement la força d’algú o d’algun animal; fatigar. El cansen amb un excés de feina. Cosir cansa la vista.
    2. pronominal A poc a poc, que no et cansis.
  2. figuradament
    1. transitiu Molestar, avorrir. Tantes bromes cansen. Estava cansat de sentir-la gemegar.
    2. pronominal S’ha cansat d’anar a classe. Cansar-se de no fer res.