■ canoa

Partició sil·làbica: ca_no_a
Etimologia: del cast. canoa, mot pres de l’arauac de les Antilles 1a font: 1803, DEst.
    femení nàutica
  1. Embarcació menor, lleugera, de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
  2. canoa automòbil Canoa propulsada per la força motriu d’un motor de combustió o uns quants amb hèlix submergida.