■ candela

Etimologia: del ll. candēla, íd., forma culta, per influx sobretot eclesiàstic, dominant sobre la popular, antiga i dialectal, canela 1a font: s. XIII
    femení
    1. Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria que envolta un ble de cotó lleugerament torçut i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
    2. acabar-se la candela figuradament Acabar-se el termini per a obtenir o per a fer alguna cosa.
    3. cremar candeles Subhastar.
    4. encendre la candela En les subhastes o vendes a l’encant, acceptar el subhastador una xifra oferta com a suficient per a iniciar la subhasta.
  2. Caramell de glaç.
  3. Moc que penja del nas.
  4. botànica
    1. Brot tendral, especialment de pi.
    2. Nom donat vulgarment a les inflorescències masculines en forma d’ament.
    3. plural Pentinella.
    4. candela de bruc (o d’arboç) Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe geotropa), de barret ocraci clar, en forma d’embut amb mamil·la central i de cama alta i una mica dilatada per baix.
    5. candela geganta Gran bolet de la família de les tricolomatàcies (Leucopaxillus giganteus), de barret en forma d’embut ample i de cama robusta i curta.
    1. [símbol cd] metrologia Unitat d’intensitat lluminosa del sistema internacional equivalent a 1/683 watts per estereoradiant, d’una radiació monocromàtica de 540 terahertzs de freqüència.
    2. candela per metre quadrat [símbol cd/m2] física Unitat de luminància del sistema internacional, igual a la luminància d’una font d’1 m2 de superfície emissiva d’una intensitat lluminosa d’una candela.
  6. en candela locució adjectiva marina, marítim Dit d’un pal o d’un altre objecte en posició vertical.