■ cancel·lar

Etimologia: del ll. cancellare ‘esborrar’, pròpiament ‘traçar un reixat (cancellus) de ratlles sobre un escrit’
    verb transitiu
  1. dret Anul·lar, invalidar, una inscripció en registre, un instrument públic, una nota comptable, una oferta, un compromís, etc.
  2. informàtica Abandonar l’execució (d’un programa o d’una instrucció interrompuda).
  3. Anul·lar (lletres o frases d’un text) tot ratllant-les.