■ calor

Homòfon: caló
Etimologia: del ll. calŏr, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. termodinàmica Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta. Calor d’adsorció, de transformació, específica. Calor negra.
    2. fisiologia animal Calor generada en el cos d’un animal com a resultat de l’activitat metabòlica. Calor animal.
    3. fisiologia animal Sensació experimentada per l’organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d’un estat febril.
    4. calor latent termodinàmica Calor que un cos absorbeix sense que n’augmenti la temperatura.
    5. fer calor Produir la sensació de calor. Massa roba fa calor.
    1. Temperatura ambiental en tant que produeix la sensació de calor. Les calors de l’estiu. La calor d’un local ple de gent.
    2. fer calor Haver-hi (en un lloc) una temperatura elevada, especialment ésser elevada la calor atmosfèrica. Hi fa calor, ací dins. Aquells dies d’agost feia molta calor.
  3. figuradament Animació, passió, amb què hom fa una cosa. Perdé els estreps en la calor de la disputa.