■ cabussar

Etimologia: der. de cap1 amb el complex sufixal -uss-ar; la forma amb -p-, capbussar, representa una falsa reproducció etimològica, interpretant el mot com un compost de cap1 i un inexistent bussar 1a font: s. XV
    verb
  1. transitiu
    1. Enfonsar de cap dins l’aigua. Van cabussar el nen perquè s’acostumés a l’aigua.
    2. figuradament Així com l’amor eleva la pensa, la malícia la cabussa.
  2. pronominal
    1. Enfonsar-se de cap dins l’aigua. Us podeu mullar els peus, però res de cabussar-se des de la roca.
    2. esports En natació i les activitats subaquàtiques, enfonsar-se del tot dins l’aigua, davallar al fons de l’aigua.
  3. transitiu Trabucar, capgirar.
  4. intransitiu marina, marítim Alçar i abaixar alternativament la proa i la popa un vaixell.
  5. intransitiu geologia Presentar cabussament, un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.