■ cabàs

Etimologia: del ll. vg. *capacĕum, íd., der. de capax ‘que té cabuda’ i del ll. cl. capĕre ‘agafar’ i després ‘contenir’ 1a font: s. X
    [plural cabassos] masculí
    1. Recipient constituït per un material flexible i proveït de dues nanses que serveix per a contenir o traginar runa, sorra, etc.
    2. senalla 1.
    3. fer-ne una com un cabàs Fer una acció fora de propòsit i reprensible.
    1. Cabassat.
    2. figuradament Despendre els diners a cabassos.
  3. ai, cabàs! popularment Ja és massa, això!