■ caçar

Homòfon: cassar
Etimologia: del ll. vg. *captiare ‘intentar d’agafar o capturar’, der. del participi captus del ll. capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Cercar i encalçar animals en llibertat per tal d’atrapar-los o matar-los. Anar a caçar conills. Un mirall de caçar aloses.
    2. per extensió Perseguir, encalçar, persones, un avió, vaixells.
    1. Agafar o matar (un animal) caçant. Ha caçat set ocells.
    2. figuradament Aconseguir quelcom. Caçar un bon partit, caçar un dot.
    3. Collir. Anar a caçar bolets.
  3. marina, marítim Cobrar i fermar les escotes de les veles per presentar-les al vent.