■ cèl·lula

Etimologia: del ll. cellŭla, dimin. de cella ‘cambra’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. citologia
    1. Unitat fonamental de la matèria vivent.
    2. cèl·lula citotòxica (o cèl·lula NK) biologia Tipus de cèl·lula no caracteritzada hematològicament que, provinent de la medul·la òssia, colonitza la melsa i la sang, i té capacitat per a atacar i lisar limfomes in vitro.
    3. cèl·lula encebada medicina Mastòcit.
    4. cèl·lula mare genètica Cèl·lula indiferenciada present als embrions (cèl·lula mare embrionària) o als adults que es pot dividir il·limitadament i que pot generar per diferenciació un o més d’un tipus cel·lulars diferenciats.
    5. cèl·lula somàtica biologia Cadascuna de les cèl·lules d'un organisme que componen els teixits i els òrgans.
    6. cèl·lula vesiculosa Esferocist.
  2. ciències polítiques Element de base de certes organitzacions polítiques amb un nombre restringit de membres que treballen en una mateixa empresa, que habiten en un mateix barri, etc.
    1. cèl·lula de combustible tecnologia Pila de combustible.
    2. cèl·lula fotoelèctrica electrònica Dispositiu electrònic basat en l’efecte fotoelèctric destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.
    3. cèl·lula solar electrònica Cèl·lula fotovoltaica destinada a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.
  4. cèl·lula voltaica (o galvànica) electroquímica Cel·la electroquímica destinada a produir energia elèctrica, anomenada també pila.