■ càustic | càustica

Partició sil·làbica: càus_tic
Etimologia: del ll. caustĭcus, -a, -um ‘que crema’ 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
  1. Capaç d’exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics. Potassa càustica.
  2. figuradament Mordaç. Un mot càustic. Una persona càustica.
  3. òptica
    1. Dit de la superfície envolupant dels raigs que, procedents d’un punt, han estat reflectits o refractats en una superfície.
    2. corba càustica Secció plana d’una superfície càustica.