■ buidar

Partició sil·làbica: bui_dar
Etimologia: de buit 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté. Buidar una ampolla. Buidar una piscina.
    2. transitiu Deixar buit (un lloc) fent-ne sortir els qui hi ha o sortint-ne. Els policies buidaren el local.
    3. transitiu Treure (alguna cosa) d’un receptacle. Buidar l’aigua d’un dipòsit.
    4. transitiu nàutica i esports Treure (l’aigua) que, al llarg de la navegació, ha entrat en una embarcació.
    5. pronominal El càntir es buida tot sol: deu ésser esquerdat.
  2. transitiu
    1. Formar un objecte abocant metall fos o qualsevol altra matèria blana dins un motlle buit.
    2. Practicar un buit en un sòlid. Buidar un esclop.
    3. Esmolar una eina de tall. Buidar la destral, un ganivet.
  3. transitiu
    1. Treure dades d’un escrit. Ha buidat diversos diccionaris.
    2. Traslladar d’un escrit a un altre.
  4. intransitiu figuradament
    1. Cagar.
    2. Vomitar.
  5. buidar el pap figuradament Dir tot allò que hom pensa d’un determinat afer. Ha callat molt, però a la fi ha buidat el pap.