■ brutícia

Partició sil·làbica: bru_tí_ci_a
Etimologia: de brut 1a font: s. XV
    femení
  1. Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom.
  2. Paraula, acció, bruta, indecent, deshonesta. Dir brutícies. Les brutícies de l’administració.
  3. Calamarsa, pedra.