■ broquer

Etimologia: de l’oc. bloquier, i aquest, del fr. ant. bocler ‘escut’, der. de bocle ‘agafador de l’escut’, del ll. buccŭla, íd., dimin. de bucca ‘galta plena’ 1a font: 1341
    masculí
  1. història militar Escut petit, sovint rodó, bombat del mig, ordinàriament de fusta folrada de pell.
  2. transports Concavitat constructiva de la roda de carro que fa que el botó no sigui situat en el pla de la llanda i que els raigs presentin, respecte a aquest, una certa inclinació.