■ broca

Etimologia: del ll. vg. brŏccus, brŏcca ‘que té les dents prominents’; mateix origen que broc 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Nom de diferents objectes o de diferents peces comparables, per llur forma o llur grandària, a un broc o tros de branqueta.
    2. Espiga de l’esperó.
    3. Vareta envescada per a caçar ocells.
    4. apicultura Cadascuna de les varetes que hom posa als ruscs per a sostenir les bresques.
  2. Clau de cabota quadrada amb què els sabaters subjecten la sola a la forma quan fan calçat o l’adoben.
  3. pipa1 1 1.
  4. dialectal Busca de rellotge.
  5. oficis manuals Vareta d’acer, sensiblement cilíndrica, usada per a esmolar eines de tall, especialment ganivetes.
  6. tecnologia
    1. Peça perforadora en una eina, un aparell o una màquina, d’acer al carboni o d’acer ràpid.
    2. broca d’aixamfranar Cap de frare.
  7. indústria tèxtil
    1. Fus d’acer amb una molla longitudinal que va dins la llançadora, el qual travessa i aguanta la bitlla de trama.
    2. En els telers de xarxa, cadascuna de les peces de filferro que disposen el fil de manera que puguin ésser fets successivament cadascun dels rengles de nusos que componen el teixit de xarxa.
    3. Barreta de ferro de secció circular sobre la qual giren els rodets a la fileta de l’ordidor, els plegadors a la fileta dels telers de cinteria, etc.