■ bretxa

Etimologia: del fr. brèche, íd., i aquest, del fràncic breka ‘esvoranc’ 1a font: c. 1645
    femení
  1. ciències militars
    1. Obertura que fa l’artilleria en una muralla.
    2. batre en bretxa (un mur) Percudir-lo per obrir-hi una bretxa.
    3. obrir bretxa (en un mur) Arruïnar-ne una part amb l’artilleria, fer-hi un esvoranc.
  2. Qualsevol obertura feta en un mur, en un clos, etc.
  3. figuradament Escletxa per la qual alguna cosa comença a perdre la seva fortalesa o integritat. Batre en bretxa uns raonaments. Obrir bretxa en l’ànim d’algú.
  4. geomorfologia Pas estret entre muntanyes.
  5. petrografia Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.