■ bràctea

Partició sil·làbica: bràc_te_a
Etimologia: del ll. bractea (brattea) ‘fulla de metall’ 1a font: 1917, DOrt.
    femení
  1. anatomia vegetal
    1. Òrgan foliaci, situat vora les flors, d’estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la.
    2. Cadascuna de les branquetes unicel·lulars que en els caròfits envolten els òrgans reproductors.
    3. Cadascun dels fil·lidis més grossos que els normals que formen l’involucre o periqueci de les molses i les hepàtiques tal·loses.
    4. Bractèola.
  2. història i joieria Full de metall batut, molt fi, generalment d’or o d’argent, usat en l’antiguitat a l’Orient, a Grècia i a Roma per a fabricar joies o per a revestir objectes.