■ bony

Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno- ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio- ‘coll, turó’ 1a font: 1372
    masculí
  1. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió.
  2. Protuberància produïda per un cop o qualsevol altra causa mecànica en una superfície, una làmina metàl·lica, etc. La paret no era ben llisa: feia bonys. Una olla plena de bonys. L’abric li feia un bony a l’esquena.
    1. Altell, turó.
    2. Cim arrodonit d’una muntanya.