■ bondat

Etimologia: del ll. bonĭtas, -atis, íd., der. de bonus (v. bo2) 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé. Una persona d’una gran bondat.
  2. Prova de deferència, favor, atenció. Estic molt agraït a les teves bondats.
  3. Bona qualitat. La bondat d’un teixit, d’un producte.
  4. metrologia Referida a un instrument de mesura, exactitud o precisió de l’instrument. La bondat d’una balança.
  5. fer bondat Comportar-se bé, especialment un infant.